7/18/2010

La meva casa


Casa meva



















Fins el carrer.



Davant de casa.

M'estimo més no fer cap comentari, no es el confort el que em preocupa,tinc la sort de tenir wc  i dutxa individual , es el allitament , si be davant meu hi ha una altra ong Intersos , amb un xicot de Barcelona ,en
Ferrant , en tenia referències des de Barcelona,
de moment no hi tinc internet haig d'anar ala base de ACNHUR
Hi ha una cuinera que ens fa el menjar , i na noia que diu que fa la neteja ,caldrà vigilar el que entén , per netejar, li he fet treure la pols de les parets de la meva habitació, em renta la roba , sempre que no siguin els calçotets, tabú cultural ,veurem fins a on arriba i d'on ve,






























El Dr. Chelo congolès , es le metge i el cirurgià de l'hospital , tothom en parla be, m'ha rebut molt be, ahir em va presentar al Sotsprefecta, li varem anunciar que hi aniríem i ja em veus assegut amb unes cadires de palstic i sota un arbre fen la visita de cortesia a la màxima autoritat local, francament no sabia que dir , ell per donar-me la benvinguda si va estar una bona estona. 

Avui hem anat a passar visita junts al hospital.
HI TINDRÉ MOLTA FEINA PER FER, i ell em vol recolzar, ma fet comentaris de gent que hi treballa que no compren , o compren massa ,com té la titulació que diu que te-
Finalment cap a mercat semanal com a casa m'he comprat unes xancletes de les de la tireta al dit gros
Aqui si que si m'hagues atravit hagues fet fotos per els colors de tot
Passejant sento dir es el substitut de la francesa , l'infermera que reemplaço.
Ja ha corregut la veu.

Per fi Koukou Angarana

Tres intens m’han calgut per arribar al meu destí
Koukou Angarana

El divendres dos vehicles, darrera l'escorta de la DIS , un 4x4 amb 8 policies armats amb fusells o kalasnikov, primer sortim al mati, ho tornem a provar a la tarda , quedem encallats a un o gual a 2 km.


















Dissabte , primer tenia que provar-ho amb avió , 10 minuts de vol total son 50 km, peró la pista estava molla, finalment , hi ha sigut una sort ,emprenem el camí , en el meu vehicle tota la gent que es veu a la foto , les dones amb les seves criatures
I DIC QUE HA SIGUT UNA SORT perquè les dues hores han sigut un seguit de no saber a on mirar, una passejada entre nòmades que es traslladaven amb el seu bestiar, i un paisatge digne de qualsevol viatge turístic,








 travessant tres guals fets per C.E.E. que ahir eren impracticable i avui amb la reductora.els hem pogut passar fins l'arribada

entrada a Koukou Angarana
.